diumenge, 18 d’octubre del 2015

CINE ARENAS. Creu Coberta 22. (1928-2003)


*1928.- Vista del pati de butaques del primer Cinema Arenas.

Segons explica l'historiador Joan Munsó Cabús [1], aquesta sala de cinema, oberta durant les vigílies de l'Exposició Universal de 1929, va ser construïda sobre el solar abans ocupat per l'antic Hostal d'Hostafrancs. Va inaugurar-se el dia de Nadal de 1928 amb un programa triple que incloia El Danubio Azul, Amores de Niño i Sombras en la noche. El local disposava de calefacció central i podia acollir fins a 2.500 persones, la qual cosa el convertia en un dels de més aforament de la ciutat. En aquells primers anys de cinema mut, la música de l'Orquestra Goldwin acompanyava la projecció dels films.
La celebració de l'Exposició del 1929 va donar a l'Arenas una gran volada per la seva proximitat a la plaça Espanya. El local va arribar a presentar fins i tot una òpera d'una companyia parisenca durant els gloriosos dies d'aquell gran esdeveniment internacional. Poc després de clausurada l'Exposició, va arribar el cinema sonor (juny de 1930) consolidant el local com a sala d'estrena. Durant la Guerra Civil el local fou col·lectivitzat per la CNT i s'anunciava com a Cinema Durruti.
L'any 1943 l'empresari de l'espectacle Pere Balañá va fer-se càrrec del local que va ser objecte d'algunes reformes. El sistema de calefacció/ventilació va ser renovat i es van revestir les parets i el sostre de suro.
La veritable gran reforma de l'Arenas però, seria la de 1954, any clau en la història d'aquest cinema. La sala va ser objecte d'una profunda remodelació a través d'un projecte signat per l'arquitecte Antoni de Moragas que va canviar radicalment l'aspecte del cinema i li va donar un aire moder amb llums de neó i revestiments de flexpan. L'aforament va quedar fixat en 1.500 localitats i s'hi va instal·lar una pantalla gran de format Cinemascope.

*1954.- El vestibul i el petit bar del cinema Arenas, quan s'hi projectava el film d'Alfred Hitchcock Crimen Perfecto (es poden veure les lletres pintades al vidre superior de l'entrada). Sobre la barra del bar s'hi anunciava una propera estrena (Creemos en el amor de Jean Negulesco). Curiosa també la pissarra de l'esquerra de la imatge on s'anunciaven els resultats dels partits de futbol. 




*1954.- Dues imatges de l'interior de la sala on els neons constituïen un element decoratiu destacat.

*1954.- Les portes interiors d'entrada a la sala i l'escala d'accés a la cabina de projecció.

Sobre aquesta reforma de 1954, el propi Munsó Cabús,  explica que el sistema de refrigeració renovat no va obtenir l'èxit esperat. Consistia en una trama de conduccuions soterrànies que escampaven la fredor des del terra de la sala i que no va arribar a agradar als espectadors.
Amb el fi de la dictadura i l'arribada de la democràcia, Balañá deixaria de programar el local que va derivar progressivament cap a la projecció de films eròtics, gènere que a partir de finals dels anys 1970's començar a ser molt rendible per als propietaris de les sales.

*1982.- L'entrada de l'Arenas en la seva etapa que projectava cinema eròtic.

El 1988 es produiexi un intent de regenerar la sala a partir d'un acord subscrit entre els hereus de l'arrendatari del local Juan Estrada i Miquel Martín de la distribuidora Contraplano [2]. Amb aquest acord es renova novament el local i es substitueix l'antiga pantalla per una de nova amb unes dimensions de 14 per 5,75 metres. No obstant això, els bons auguris queden aviat frustrats i el local recuperaria progressivament el seu caràcter marginal i el sexe a les pantalles, alhora que la clientela s'identificava cada cop més amb els cercadors de contactes bàsicament homosexuals.
Com anècdota d'aquella època cal destacar el petit incendi esdevingut la tarda del 4 de novembre de 1990 causat per una avaria en el sistema de calefacció. Els seixanta espectadors que eren presents a la sala van tenir que ser desallotjats i sortosament no hi va haver cap desgràcia personal. La sala va reprendre la seva activitat fins al seu tancament l'any 2003, quan va ser substituida per una gran botiga de roba i material esportiu (després outlet) que contínuament anunciava liquidació d'existències.

*2010.- L'edifici del Cinema Arenas, amb la sala ja tancada, quan acollia un outlet de roba esportiva.

La història del Cinema Arenas va tenir la seva continuïtat, durant una dècada més, quan es va obrir a la part del darrera, amb entrada des del carrer Tarragona, l'Arenas Cine Gay

[1].- Munsó Cabús, Joan. Els cinemes de Barcelona.
[2].- Veure La Vanguardia del dia 19 de juny de 1988

ARENAS CINE GAY. Tarragona 5-7. (2003-2015)


*2015.- L'Arenas Cine Gay en els seus últims dies. (Foto: Jordi Cotrina/El Periódico de Catalunya)

Quan l'any 2003 es va tancar l'històric Cinema Arenas del carrer Creu Coberta es va condicionar la part del darrera del local, amb entrada pel carrer Tarragona, per instal·lar-hi una sala de dimensions molt més petites, unes 300 localitats, que ben aviat va aparèixer a la cartellera amb el nom d'Arenas Cine Gay.

*2004.- En els seus primers anys l'Arenas Cine Gay no s'anunciava encara com a tal i a l'entrada del local apareixia simplement com Arenas Cinema/Cine Arenas.

Aquell antic Cinema Arenas, que ja en les seves últimes etapes s'havia caracteritzat per no ser precisament un punt de trobada de cinèfils, va decidir sortir de l'armari i anunciar-se públicament i d'una manera explícita com el que era: un lloc per a contactes furtius del submón gai en un entorn on la neteja no era precisament un valor i on la pel·lícula que s'hi projectava era el menys important. 
La continuïtat d'aquest local va quedar amenaçada des del primer dia a causa del projecte municipal de perllongament del carrer Diputació per darrera de l'Hotel Catalunya Plaza. La previsió era que aquesta via fes un gir fins creuar Creu Coberta i arribar fins a la Gran Via. Això permetria a la circulació rodada procedent de l'Eixample per Diputació poder accedir a la Gran Via sense passar per la plaça Espanya.
La popularitat de l'Arenas dins el món gai va anar creixent fins convertir-se en un local anunciat en nombroses guies internacionals i turístiques del sector. En realitat era com un centre de contactes on, a banda de la sala de projecció de cinema, hi havia tot un seguit instal·lacions pròpies d'un centre lúdic per al col·lectiu homosexual. El responsable de taquilla ja advertia a les senyores i altres potencials clients que no semblaven ajustar-se al perfil adequat, que el que trobarien a dins no era segurament el que esperaven.
La sala amb les parets de l'entrada cobertes d'uns cridaners graffitti multicolors, va tancar definitivament el 12 d'octubre de 2015 i ha quedat en la memòria del barri d'Hostafrancs com un sòrdid epíleg en la història del Cinema Arenas del carrer Creu Coberta    

¨
*2015.- L'últim graffitti que va adornar l'entrada del Arenas Cine Gay abans del seu tancament i enderroc. (Foto: ara.cat )

Amb l'advertiment previ que la seva lectura pot ferir la sensibilitat d'algun seguidor d'aquest blog, aquest és un enllaç on s'explica amb pèls i senyals tot allò que es podia trobar a l'interior de l'Arenas Cine Gay

http://en-la-penumbra.blogspot.com.es/2011/08/cine-arenas.html?zx=cecfb76910e5eb08