dissabte, 27 de juny del 2015

FAÇANA DE LA MURALLA. Avinguda de la Catedral. (1957-1996)


*1959.- Les façanes construides a finals dels anys 1950's entre les tres torres de la muralla tal com eren quan es va obrir l'Avinguda de la Catedral en una postal de l'època. (Foto: Campañá i Piu-Ferrán)

Durant els anys 1950's es va procedir a l'esponjament de la zona situada davant de la façana de la Catedral, amb l'enderroc progressiu de les cases del carrer de la Corríbia i altres adjacents. Les autoritats franquistes municipals semblaven voler redimir els pecats comesos pels guanyadors de la Guerra Civil, que havien bombardejat sense pietat aquell entorn mitjançant els seus aliats italians. L'element principal del nou projecte urbanístic consistia a obrir l'avinguda de la Catedral fins la plaça Nova i un dels aspectes destacats era la recuperació de la visió del tram de l'antiga muralla romana entre el carrer del Bisbe i  les escales d'accés al Pla de la Seu i l'entrada a la Catedral.

*1957-1958.- Execució dels últims enderrocs de les cases del carrer de la Corríbia i urbanització amb pins i xiprers del nou espai resultant amb un any de diferència entre les dues imatges.

*1958.- Desaparegut el carrer de la Corribia amb l'enderroc de les casses adossades a la muralla, es va procedir a la reforma de les façanes que quedaven a la vista i a l'enjardinament de l'entorn a la nova Avinguda de la Catedral. La imatge correspon al mes de gener quan les obres ja eren en una fase avançada. Faltava encara reproduir el primer arc de l'antic aqüeducte romà. (Foto: Ribera)

Sota la direcció dels arquitectes municipals Joaquim Vilaseca i Adolf Florensa, les obres van quedar enllestides cap al 1957. Es va reconstruir el primer dels arcs de l'aqüeducte que sortia de la torre de la muralla de la Plaça Nova i es va enjardinar l'espai que quedava al peu de la muralla amb la col·locació d'algunes restes (especialment dues columnes) trobades en les excavacions, seguint l'exemple ja aplicat a la muralla del carrer Tapineria i la plaça de Berenguer el Gran.
Les façanes posteriors de la casa del Degà i de la Casa de l'Ardiaca, on es troba l'Arxiu Històric de la Ciutat, situades entre les tres torres de la muralla, van ser resoltes amb un seguit de balcons sustentats per peces de ferro insertades obliquament a la façana i un tram de múltiples obertures falses a la planta superior sota terrat. Durant quaranta anys aquest va ser l'aspecte que oferia aquell privilegiat tram de la muralla.

*2010.- Aspecte actual del tram de muralla entre la plaça Nova i les escales d'accés a la Catedral.

La intervenció executada entre els anys 1996 i 1997 pels arquitectes Roser Amadó i Lluís Domènech, ens va deixar un paissatge totalment diferent al que havia resultat de l'enderroc de les cases del carrer de la Corríbia. El nou aspecte de la façana va sobtar per la seva línia rupturista amb parets de textura llisa de color rosa, rematades per unes obertures sobresortints de vidre a l'última planta a manera de badalots invertits. Així doncs, van ser eliminades totes les finestres i obertures de la primera intervenció dels anys 1950's inclosos els balcons. El resultat va ser, si més no, polèmic i aviat es convertí en terreny abonat a les crítiques per a tots els gustos.

*1997.- El cronista urbà Lluís Permanyer feia aquestes consideracions sobre la nova façana a l'edició de La Vanguardia del dia 6 de gener.