dissabte, 16 de juny del 2012

RESTAURANTS DE LA PLATJA DE LA BARCELONETA (1940's-1994)


Tot i que les primeres cases de menjars a la platja de la Barceloneta provenen de finals del segle XIX quan molts pescadors aprofitaven part de les seves captures per cuinar-les i oferir dinars, el boom dels restaurants de primera linia de mar en aquest barri es va consolidar bàsicament a partir de la posguerra en l'espai comprès entre els Banys de Sant Miquel i el que seria l'inici del Passeig Marítim. Allà es va formar una via paral·lela a la linia de la costa on anaven a morir els estrets carrers de la trama urbana del barri i s'hi concentrava una munió de restaurants encaixonats els uns al costat dels altres. Era també habitual veure com els empleats sortien al carrer a buscar el client i li oferien lloc per aparcar el vehicle. Aquests xiringuitos o merenderos, com se'ls coneixia popularment, tenien a la part del darrere terrasses amb entarimants sobre la platja o fixaven directament les taules dels comensals sobre al sorra.

*1950's.- Aspecte que oferien els xiringuitos per la part que donava a la platja. A l'estiu però, les taules s'instal·laven sobre la sorra. (Foto: Arxiu Popular de la Barceloneta)

*1949.- Ambient nocturn davant del Hawai

*1950's.- Una vista dels terrats dels xiringuitos amb la platja i el mar darrera. (Foto: Arxiu Popular de la Barceloneta)


*1960's.- Un racó de la zona dels xiringuitos. En primer terme El Salmonete i davant el Malvarrosa. (Foto: Arxiu Popular de la Barceloneta)

Identificació de la zona (en vermell) on eren emplaçats aquests restaurants a primera linia de mar.

Aviat anar a mejar marisc i paelles a la Barceloneta va passar a formar part del circuit turístic per excel·lència i a la vegada també es consolidà com un costum molt propi i típic pels autòctons.
En la seva darrera etapa la restauració a primera linia de mar era a la Barceloneta un negoci consolidat i s'hi menjaven paelles i plats de marisc a dojo. Can Pinxo, Can Costa-El Deporte, Costa Azul, Catalunya, Can Costa, El Merendero de la Mari, Mar y Playa, Salmonete, L'Escamarlà, Aurora, Sol y Sombra, Casa Paulino, Rancho Grande, Miramar, La Gaviota, La Marina, Terramar i El Avión foren els noms del 18 últims supervivents abans de la desaparició definitiva d'aquell espai únic i irrepetible
Els xiringuitos varen caure sota l'acció implacable de la piqueta l'any 1994 per aplicació estricta de la Llei de Costes, que obligava a alliberar els espais contingus a la linia de la platja. L'espectacle de les màquines enderrocant aquelles petites edificacions de planta baixa va ser contemplat pels veins amb llàgrimes als ulls i amb la seguretat que una etapa de la història del seu barri quedava tancada per sempre més.
Molts dels propietaris dels xiringuitos desapareguts varen obrir nous restaurant -generalment mantenint el mateix nom- a la rehabilitada zona del Port Vell o al Passeig Joan de Borbó on l'enderrocament dels antics ràfals va permetre una paròmica sobre el port abans impossible.

*1976.- Una foto històrica del líder del PCE Santiago Carrillo amb perruca i d'incògnit  davant de Can Costa acompanyat del seu amic Teodulfo Lagunero. Els comunistes esgotaven els últims temps de clandestinitat, però encara trigarien uns mesos a ser legalitzats pel govern Suárez.

*1985.- Can Costa i Cal Pinxo dos dels reastaurants de la zona que atreien més públic.

*1985.- El rètols dels xiringuitos El Salmonete, Casa Paulino, El Gato Negro o El Avión, visibles tots a la foto, donaven animació a la zona.  

*1990.- Una vista nocturna dels últims anys dels xiringuitos (Foto: Anna Boyé)

*1990.- L'irrepetible i popular Bernardo (Bernardo Cortés Maldonado) amenitzava els àpats amb els seus temes d'avui i de sempre acompanyat d'una guitarra. El Virolai i l'Himne del Barça formaven part també del seu repertori habitual. (Foto: Anna Boyé)

*1994.- Punt i final. El Restaurant Catalunya, que regentava Antoni Miquel Cervero Leslie, el conegut cantant de Els Sirex, a punt de ser enderrocat. (Foto: Arxiu Popular de la Barceloneta).

*1994.- Una altra imatge dels últims enderrocs (Foto: Jordi Bellver. La Vanguardia)