diumenge, 8 de maig del 2011

EDIFICIS BOMBARDEJATS. Gran Via - Balmes. 17 març 1938

*1912.- Una foto de la cruilla Balmes - Corts (Gran Via) de començaments del segle XX, quan encara no s'havia aixecat l'edifici del Coliseum. Al fons a l'esquerre, es pot veure la silueta de la Sagrada Familia amb les torres encara a mig construir. L'edifici de la cantonada (a l'esquerra en primer terme) i els de darrera van quedar totalment destruits per l'explosió del 17 de març de 1938, que també va danyar els situats a l'altra banda de la Gran Via. (Foto: Roisin. Cliqueu a sobre per ampliar).

A començaments de 1938, l'aviació italiana, aliada de Franco en la guerra contra la República Espanyola, va castigar severament Barcelona des de l'aire amb un seguit de bombardeigs que afectaren especialment el Port, la Barceloneta i algunes instal·lacions militars, però també el centre de la ciutat.
Durant els dies 16, 17 i 18 de març els bombardeigos foren constants i segons l'ajuntament de la ciutat van arribar a causar 875 morts (entre ells 118 nens), 1500 ferits i 48 edificis totalments destruits. De totes les conseqüències d'aquella pluja de bombes, la més dramàtica és possiblement l'esdevinguda el 17 de març a la cantonada de la Gran Via amb el carrer Balmes molt aprop del Coliseum.

*1925.-  Un comboi del tren de la línia de Sarrià creua la Gran Via baixant per Balmes. Al darrera es poden veure els edificis que trezte anys després serien destruits per l'impacte de les bombes.

Una de les bombes va caure sobre un camió militar carregat amb trilita i l'explosió fou espectacular, multiplicant-se els efectes de la deflagració. L'explosió va destruir totalment els immobles situat entre la cantonada muntanya-Besòs de Balmes-Gran Vía del 585 al 591 fins ben aprop del Coliseum que miraculosament va sortit ben lliurat. A l'altra banda del carrer, a la costat mar de la Gran Via, diversos edificis van resultar també destruits parcialment. 

*1938.- En aquesta imatge captada des de l'aviació italiana es pot apreciar el gegantí núvol de fum produit per l'explosió a la cruïlla Balmes - Gran Via.
  
Detall sobre plànol dels edificis afectats per les explosions. (Font: Institut Cartogràfic de Catalunya. Cliqueu sobre la imatge per ampliar-la).



*1938.- Setmanes després d'aquell tràgic bombardeig, la vida i la guerra continuaven i la cruilla Balmes-Gran Via presentava aquest aspecte desolador. A la part dreta de la imatge, el Coliseum s'havia salvat de la destrossa.

Acabada la Guerra Civil els forats provocats per les bombes van ser coberts amb nous edificis oficials. A la cantonada Balmes-Gran Via s'hi aixecà l'edicici de l'INP (Instituto Nacional de Previsión)  i anys més tard a l'altra banda de la Gran Via l'edifici Pirelli.



*1942.- Imatge del solar resultant de l'enderroc total dels edificis bombardejats. El règim franquista a través de l'anomenada Obra Social del Estado Nacional Sindicalista, com figura escrit a la tanca, va decidir aixecar la seu de l'Institut Nacional de Previsió en aquella cruïlla per oblidar el drama de les bombes. (Foto: Josep Brangulí)

TORRE DELS PARDALS. CASA ROIG. (1917-1963)


Situada a la cantonada de l'avinguda de la Mare de Déu de Montserrat i el carrer que actualment duu el nom de l'edifici, la Torre dels Pardals constitueix una de les pèrdues més significatives del patrimoni artístic modernista del barri del Guinardó.
Fou bastida entre els anys 1915 i 1917 sobre l'antic Mas Roig, una masia amb una torre de guaita del segle XV, per l'arquitecte reusenc Joan Rubió i Bellver (1870-1952) col.laborador d'Antoni Gaudí. El promotor de l'obra i propietari de la finca era l'industrial Joan Roig i Mallafré, que la va convertir en una torre d'estiueig. La Torre dels Pardals, també coneguda com Casa Roig, va guanyar el Concurs Anual d'Edificis Artístics organitzat per l'ajuntament l'any 1917. En el conjunt hi destacaven especialment els seus luxosos jardins.
Durant la Guerra Civil la Torre dels Pardals va acollir l'Escola de la Natura, que dirigia el pedagog Joan Puig i Elias. El centre, d'orientació racionalista, estava sostingut pel sindicat del tèxtil de la CNT-AIT


*1919.- Vista exterior de l'edifici i la seva tanca.


*1919.- El jardí era un dels espais més singulars de la Torre dels Pardals

Malgrat el seu indubtable valor artístic, l'especulació immobiliaria, pròpia del desarrollisme salvatge dels anys seixanta, i uns poders públics absolutament insensibles a la preservació del patrimoni artístic, van provocar la seva desaparició. La Torre dels Pardals va ser enderrocada el 1963 per donar pas a un bloc d'habitatges.  

*1919.- Una vista de l'interior de l'edifici