dimecres, 23 d’agost de 2017

PLAÇA DE LA HISPANITAT abans d'urbanitzar-se (1959-1984)

Agraïments a JULIÀ BRETOS

Les primeres notícies que sobre l'intent de dedicar una plaça a la Hispanitat al triangle format per Aragó, Diagonal i Marina provenen del 1959. El mot intent és emprat aquí a consciència perquè el procés de gestació d'aquesta plaça, com era força habitual en molts projectes franquistes d'obra pública,  va ser manipulat políticament generant expectatives incertes i a la vegada dilatat en el temps com explicarem més endavant. De fet, quan Franco va morir de la plaça encara només n'existia el nom.

*1890.- La zona on amb el pas dels anys es projectaria la plaça de la Hispanitat a finals del segle XIX pertanyia al municipi de Sant Martí de Provençals.

A finals del segle XIX per aquest indret hi passava el camí que menava a Horta i dos rierols, l'anomenat Torrent de Delemús, que baixava pel carrer Sardenya i el Torrent del Notari que ho feia Lepant avall. Ambdós portaven aigües de les muntanyes del Guinardó cap al mar a través del pla de Barcelona. La via del ferrocarril marcava el seu límit coincidint amb el traç de la Diagonal. La construcció per la Mancomunitat del Grup Escolar Ramon Llull (1918-1922) a l'altra banda de la Diagonal no va contribuir gaire a millorar l'entorn, precisament perquè quedava a l'altre cantó de la línia fèrria. i no s'inauguraria fins el 1931.    
El terreny no era pla i durant molts anys va ser feu d'acampada de grups de gitanos, que hi tenien establerts els seus carros i el bestiar. Els nens de la comunitat corrien mig despullats per aquell fangar. Les dones tenien una certa anomenada en el sempre dubtós art de la quiromància i la lectura de mans, mentre els homes es dedicaven a arranjar estris de metall com paelles i paraigües i a esmolar ganivets. [1]      
Durant els primers anys de la República el triangle Aragó/Diagonal/Marina s'havia urbanitzat totalment tancant l'illa amb una parcel·lació mínima i alguna construcció. Contràriament, a l'altra banda del carrer Marina continuava el descampat, només alterat per unes poques cases al tram del carrer dels Enamorats que portava fins a la cantonada amb Lepant.  

*1932.- Aspecte que presentava la zona de Marina/Diagonal i el terreny actualment ocupat per la plaça de la Hispanitat, que apareix enquadrat en vermell. (Font: Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya) 

Durant els primers anys de la postguerra les coses no van canviar gaire i encara es podien veure campaments de gitanos a la zona. Fou a partir del Congrés Eucarístic de 1952 que les coses van començar a canviar. El temple de la Sagrada Família, escenari de molts actes congressuals, quedava massa a prop i l'oficialitat va fer braços i mànigues per netejar l'indret de males vistes.
A finals de la dècada dels 1950's coincident amb la cobertura de la rasa del carrer Aragó fins a Diagonal/Marina hom comença a sentir a parlar de la Plaza de la Hispanidad. Anteriorment els franquistes havien previst donar aquest nom a la plaça existent a la cruïlla de la Diagonal amb l'Avinguda de Pedralbes, que finalment es va dedicar a Pius XII. 


*1962.- El 22 d'agost d'aquell any La Vanguardia publicava aquesta nota sobre la plaça de la Hispanitat
 
Inicialment s'anomenava plaça de la Hispanitat només al petit triangle format per Aragó/Diagonal/Marina, Posteriorment s'hi va incorporar també el terreny de l'altra banda del carrer Marina, un solar que, cap a finals dels anys 60's i durant els primers 1970's, va esdevenir habitual lloc de plantada de les carpes d'alguns circs que actuaren a Barcelona.  


*1970.- El Berlin Zirkus va ser un dels circs que, al seu pas per Barcelona, van instal·lar la seva carpa al solar de la plaça de la Hispanitat. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 10 de novembre de 1970)
 

1972.- El Circ Rus també hi va ser present dos anys després coincidint amb les Festes de la Mercè. (Font: Hemeroteca La Vanguardia. Edició del 23 de setembre de 1972).

A l'extrem del triangle, gairebé a la cantonada d'Aragó amb Sardenya, s'hi va construir un petit quiosc d'informació turística, considerant que aquell era el lloc d'entrada de molts visitants de la ciutat que hi venien per l'autopista de Mataró. Mentre les autoritats municipals presumien d´haver enderrocat tots els edificis, la resta del triangle va ser habilitat com aparcament de vehicles si bé no era difícil veure-hi sovint cotxes abandonats o totalment fets miques que conferien al lloc una deplorable i trista imatge de cementiri automobilístic. El cert era que aquella plaça de la Hispanitat verda i reiteradament promesa no arribava.


*1975.- Aspecte que oferia la projectada plaça de la Hispanitat a pocs mesos de la mort del general Franco. Aparcament massiu a una banda i descampat esperant carpes de circ a l'altra.

Amb l'arribada de la democràcia a l'Ajuntament les coses van canviar. El 1980 l'estret triangle entre Sardenya i Marina va ser dedicat al poeta xilè Pablo Neruda i el solar que ocupava les dues terceres parts de l'illa delimitada per Aragó, Lepant, Enamorats i Diagonal va mantenir finalment el nom de plaça de la Hispanitat [2]
El 1984 es va habilitar una primera urbanització de la plaça de Pablo Neruda -entre Sardenya i Marina- i finalment el 1990 es va executar el projecte d'enjardinament actual de Maria Dolors Febles, que incorporava també la plaça de la Hispanitat, que quedava, per fi, urbanitzada.
Només dos anys després, al 1992, sobre la mitgera de l'edifici del número 5 del carrer Enamorats el grup francés La Cité de la Création hi va pintar un mural amb una colla de coneguts personatges catalans representats als balcons.

[1].- Gargallo i Porta, Josep

[2] El Grup Municipal Popular va presentat el 1983 la seva queixa al ple de l'ajuntament reivindicant el nom de plaça de la Hispanitat quan ja feia tres anys que s'havia dedicat l'espai a Pablo Neruda.